Aquestos dies estem fent una activitat prou entranyable: HONRAR aquells i aquelles que no són entre nosaltres físicament. Com dia este matí algún alumne: que no li podem donar una abraçaeta.
Des d'ací, tot el respecte i estima. Ens han deixat una emprenta... uns recordaven uns caramels... d'altres, passeigs per la muntanya... algú, la alegria... altre, el cuidar-se... horts... palmeres... tantes coses boniques...
va ser molt bonic fer eixe treball
ResponEliminaM'alegra molt que t'haja agradat. És important dedicar un temps a honrar-los, a reçar per ells... Admire com vareu fer l'activitat. Vareu demostrar molt de respecte i estima. Felicitats!
ResponEliminaSoc Ainhoa a mi tambe em va agradar molt aquest treball y com no vaig poder dir-te com sel vaig mostrar a la meua mare tu dic a traves del blog: com tenia un poquet de vergonya donar selo a la ma cuan vaig acostarme la meua mare encara estava vaien la tele yo li vaig deixar el paper debaix la sabana.
ResponEliminaHola, Ainhoa, gràcies per compartir-lo. Les coses com aquest treball, que es fan des del cor, de vegades poden donar vergonya. Ho puc comprendre. Per això s'han de parlar amb persones que et comprenguen... i és important tenir confiança amb la mare. Ella et comprendrà, segur. Et va dir alguna cosa al trobar-lo. Espere que a la teva mami també li agradara. Confie en que sí.
ResponEliminasenyo soc Ainhoa. la meua mare despres pel mati em va dir que moltes gracies y que li va agradar tambe molt
ResponEliminaJeje, ja m'ho imaginava, jeje. M'alegre tant... m'alegre molt de que li agradara.
ResponElimina